Logotip INNOMNIUM®

Mètodes de prevenció de regressió del Delta: Els Dics

Territori
IES Blanca d'Anjou
Especialitat
Científic
Realitzat per
  • Maria Boyer Lores
Supervisat per
  • Maria José Domínguez
En breus mostrarem contingut.

Objectiu

Estudiar l'efectivitat dels dics com a solució per a la regresió del Delta de l'Ebre.

Descripció del projecte

En els últims anys ens hem pogut adonar de molts dels fets que feia tant que ens advertien els científics “inundacions, canvis en la fauna i flora, destrucció d’ecosistemes”... Tots aparentment molt llunyans però que ja estan deixant les seves desastroses conseqüències arreu del món i el nostre país no n’és la excepció. Rere fenòmens climàtics com els viscuts arreu del territori a principis de 2020, el Delta de l’Ebre s’ha vist sotmès a una regressió fora de les nostres expectatives, pèrdua de cultius, zones marítimes, inclús d’espais protegits i de vital importància per al manteniment dels tants ecosistemes presents en aquesta tant apreciada zona. Espècies úniques, espais paradisíacs, reserves naturals... són només unes de les moltes aportacions que el Delta de l’Ebre ens dona. Localitzat en una zona de confluència d’aigües salades i dolces, el delta és l’espai perfecte per al correcte desenvolupament i creixement de multes espècies, tant vegetals com animals, així com de tradicions agrícoles i culturals arrelades a l’antiga Al-Àndalus, que es veuen greument amenaçades a causa de la regressió de la terra. Arran del temporal Glòria de principis de 2020 s’han vist perdudes més de 3.000 hectàrees de terra, fent retrocedir la línia costera gairebé tres metres, alterant hàbitats, espais naturals... El mar està engolint el Delta de l’Ebre, i els dics es presenten com a una mesura, ja aplicada a molts altres punts del món, de contenció efectiva i resistent. En aquest treball de recerca el principal objectiu és estudiar-ne les seves condicions i els diferents aspectes a tenir en compte a l’hora de construir-los.

Venècia, Holanda, Amsterdam... són unes de les moltes zones on ja s’han construït dics per enfrontar les imminents catàstrofes climàtiques i evitar-ne les seves conseqüències, totes amb una gran efectivitat. Els dics, al ser una infraestructura amb gran varietat de formes, propòsits i al haver estat desenvolupada per enginyers durant dècades, ens permet escollir-ne el tipus més adequat per a cada zona, depenent de la seva situació, localització, antecedents mediambientals..., a l’hora que ens permet estudiar l’impacte que ha tingut en tantes situacions anteriors i disposar de un gran recull d’informació sobre els beneficis de cada tipus. En el treball de recerca s’estudien i es comparen els dos tipus mes comuns i desenvolupats, els dics flotants i els dics submergits. Començant des de les fases inicials, es comença analitzant la construcció de cada índole. En aquest procés de construcció hi influeix la tardada, les dimensions i el material de construcció, factors que es tenen molt en compte ja que és de vital importància que aquests no siguin agressius ni pugi influir negativament en l'hàbitat marí i la fauna i flora de la zona. Ha de ser sostenible a l’hora que de llarga durada i resistència, aportant així una estabilitat de gran durabilitat a l’espai que estigui protegint. Un altre aspecte a tenir en compte són les dimensions del dic, les quals tenen molta dependència en el tipus i finalitat. Una barrera petita o gran, trencaones o de contenció? La solució no n’és una única sinó que, depenent de es necessitats de protecció de cada una de es zones, es pot aplicar un tipus o un altre de dic, personalitzant així al màxim cada construcció. Un clar exemple en són les zones protegides o els espais naturals de gran importància per al manteniment de la fauna i flora ebrenca, en aquestes zones tant vitals es poden implantar mesures més contundents, ja sigui en nombre, grandària o duresa. Espais com la Illa de Buda, una de les zones naturals més importants del Delta de l’Ebre i igualment molt castigada, o zones costaneres amb molta influència mercantil, com les muscleres, serien les zones més protegides, donada la seva vulnerabilitat i importància natural, cultural i econòmica. D’igual importància és l’impacte que els dics tinguin en el paisatge, del Delta de l’Ebre, al ser una zona de gran interès turístic i científic, sempre se’n ressalten les seves meravelloses i captivadores vistes, les quals han de ser igualment protegides. Per aquest mateix motiu el treball de recerca proposa la combinació de diferents dics, submergits per a zones altament habitades o de més influència turística, i flotants, és a dir, més visibles, per a zones més restringides a la circulació humana a l'hora que protegides, com la Punta de la Banya.

És previst que, en menys de mig segle, la majoria de territori el Delta de l’Ebre es vegi engolit pel mar Mediterrani i, a banda de les evidents conseqüències mediambientals que això pugui portar, com ara greus alteracions en les rutes migratòries d'aus, extinció d'espècies, desequilibri del medi, etc, grans poblacions es veuries greument afectades. Desapareixerien municipis tan influents i poblats com Deltebre, obligant al desplaçament de la població així com la pèrdua de l’espai agrícola. El cultiu d'arròs ha estat essencial en la economia ebrenca durant moltes dècades, i el Delta s'ha establert com a un dels principals exportadors d'arròs a nivell nacional i europeu, d’una apreciadíssima qualitat, situant-lo com a un dels arrossos espanyols més venerats. Cultius, poblacions, natura cultura... El Delta de l'Ebre és un espai vital per a la seva població, així com per a tot el territori català i espanyol, avarca multiplicitat de diferents espais naturals d’extrema importància per la supervivència d'espècies animals i vegetals, com el flamenc i moltíssimes altres aus que utilitzen el delta com a lloc de repòs i cria, entre les seves migracions. El delta és tota una joia de la natural que cal protegir a tota costa, d'ell en depèn la tradició, les arrels i el manteniment de tants ecosistemes tant únics com autòctons. Els dics es presenten, ara per ara, com a un dels únics mecanismes capaços d’ajudar al delta en el seu manteniment. Davant l'amenaça, es necessita reacció.